lunes, 23 de febrero de 2009

Retrobament d'un bon amic

Que bo que tinguessis es mateix teléfon! perquè jo no hi donava totes després de tant de temps i és que jo si que he acabat tenint mobils i canviant-me de número!
No sé del tot que m'ha passat aquest migdia, volia netejar correus emmagatzemats i he començat a llegir mails que ens vam escriure, els correus els tens inactius i he provat amb el mobil en un rampell i en uns segons t'estava escoltant riure a l'altre banda del teléfon. jejejej ha estat genial!! Sentir la teva veu tot i que es sentis tan malament!

Doncs han passat moltes coses aquests darrers anys! el darrer missatge que guardo teu... espera que vaig a mirar-ho... és de maig del 2002... 7 anys nin!!!!!!!! Els he llegit i m'he entristit realment, en pocs mesos vam arribar a tenir una amistat tant especial, suposo que massa complicada per a que poguessim mantenir-la!!!

No sé per on compençar! Ja fa forces anys que no vaig a castellers de Sabadell, ni a Ganàpies (tots son molt joves ara i ja amb 29 anys m'he quedat iaia).
El que segueixo a la UAB, això no canvia! Aquest any acabaré la 2a carrera! sisi la 2a!! :P ja que història no sembla tenir gaire futur doncs Documentació! Per ara vai de beca en beca, currant per algo de pasta i allargant aquesta etapa universitària. I és que tampoc tinc gaire clar que vull fer l'any que ve :/ soc un desastre pels plans! :P de vegades em trobo desorientada, com si no sabes com he anat a parar aquí!

Tu q fas? jejejej ei, envia'm una foto teva amb es nins, q tinc ganes d veure com s'asemblen al pare!! Per no espantar-te amb el canvi de com soc ara t'envio una foto d'aquella època! aiiiixxxxxxx i és que els anys pesen nin!! jijiji

Fins aviat

martes, 16 de diciembre de 2008

Valorar el que no es valora sovint

Sovint em va dir una amiga que no valorava prou el que tenia i el que feia. Segur! Avui m’he assabentat que bona part dels meus ex’s tenen o tindran fills, aparellats, amb casa... per una banda penso que he escollit un altre camí a ells (amb una senda i objectius diferents) i per altre penso que voldria el que ells tenen ara (no a ells sinó compartir aquest camí amb una parella suposo, una feina estable, un lloc on viure...). I aquests darrers pensaments son d’una doble pressió; per pensar-les i perquè sovint te les transmet l’exterior (família, amics, opinió pública,...). Sense atendre que hi ha milers de modes de vida i que dur-la amb dignitat no implica un únic model. Així que hauria de valorar més el que he aprés en aquest camí, el que he compartit, el que he creat, el que he sentit... no ja com el que he perdut sinó com el que he tingut i em conforma avui en dia! Fa temps que no em sento creadora

Mudant es blog

A mode de l'article "Mudar la piel" de Comencemos por el final jo mudo el blog. Aquest era el reflex de les meves decisions i del meu camí. Aquest ha canviat una mica, però aquesta mica ha propiciat molts altres ambients. El viatge per estudi s'anul·là o postergà (no se sap mai si acabaré fent un màster en Documentació científica a Granada) i aquest any és decisiu per avançar a les meves dos carreres (em quedaria a 9 crèdits d'acabar l'any que ve Documentació).

Així que amb 12 assignatures (dos d’elles els treballs de fi de carrera de totes dues), previsió d’una beca a la UAB (per fer algunes hores, guanyar diners i aprendre qualque cosa interessant) i un panorama desolador a nivell de relacions humanes començava el curs!!!