Valorar el que no es valora sovint

Sovint em va dir una amiga que no valorava prou el que tenia i el que feia. Segur! Avui m’he assabentat que bona part dels meus ex’s tenen o tindran fills, aparellats, amb casa... per una banda penso que he escollit un altre camí a ells (amb una senda i objectius diferents) i per altre penso que voldria el que ells tenen ara (no a ells sinó compartir aquest camí amb una parella suposo, una feina estable, un lloc on viure...). I aquests darrers pensaments son d’una doble pressió; per pensar-les i perquè sovint te les transmet l’exterior (família, amics, opinió pública,...). Sense atendre que hi ha milers de modes de vida i que dur-la amb dignitat no implica un únic model. Així que hauria de valorar més el que he aprés en aquest camí, el que he compartit, el que he creat, el que he sentit... no ja com el que he perdut sinó com el que he tingut i em conforma avui en dia! Fa temps que no em sento creadora