Valorar el que no es valora sovint

Sovint em va dir una amiga que no valorava prou el que tenia i el que feia. Segur! Avui m’he assabentat que bona part dels meus ex’s tenen o tindran fills, aparellats, amb casa... per una banda penso que he escollit un altre camí a ells (amb una senda i objectius diferents) i per altre penso que voldria el que ells tenen ara (no a ells sinó compartir aquest camí amb una parella suposo, una feina estable, un lloc on viure...). I aquests darrers pensaments son d’una doble pressió; per pensar-les i perquè sovint te les transmet l’exterior (família, amics, opinió pública,...). Sense atendre que hi ha milers de modes de vida i que dur-la amb dignitat no implica un únic model. Així que hauria de valorar més el que he aprés en aquest camí, el que he compartit, el que he creat, el que he sentit... no ja com el que he perdut sinó com el que he tingut i em conforma avui en dia! Fa temps que no em sento creadora

Mudant es blog

A mode de l'article "Mudar la piel" de Comencemos por el final jo mudo el blog. Aquest era el reflex de les meves decisions i del meu camí. Aquest ha canviat una mica, però aquesta mica ha propiciat molts altres ambients. El viatge per estudi s'anul·là o postergà (no se sap mai si acabaré fent un màster en Documentació científica a Granada) i aquest any és decisiu per avançar a les meves dos carreres (em quedaria a 9 crèdits d'acabar l'any que ve Documentació).

Així que amb 12 assignatures (dos d’elles els treballs de fi de carrera de totes dues), previsió d’una beca a la UAB (per fer algunes hores, guanyar diners i aprendre qualque cosa interessant) i un panorama desolador a nivell de relacions humanes començava el curs!!!