Indecisions - 2

Com ja deia era aquesta setmana de mitjans de juliol. El curs definitivament acabat, els companys marxant i sort que amb les 2 feines no tenia gaire temps a pensar gaire (ara mateix trobo a faltar aborrir-me al sofà :P tot i una conversa d'un dia amb la Inma sobre la érronia concepció de que aprofitar un dia és estar descansant i sense fer res).

Sortosament vaig apuntar un pensament, no sempre ho faig, a una banda de l'agenda durant un dels meus trajectes de dia:
"M'agradaria imaginar que quan m'en vagi a Granada estaré deixant-hi aqui moltes coses a les que retornar, però em sembla que m'aferro a la idea de que no estic flotant en aquest món" 2a part d'Un arbre sense arrels

El cap de setmana aquell marxavem a Lloret. Va anar bé, anava dins les meves cabories sovint però ... fins i tot fent la crónica veia els 2 dies passats amb més estima i les petites coses que m'havien entrat a dins; dels companys, de les activitats, del poble,... La petita crónica la trobareu a comentaris de :
http://martafontanals.blogspot.com/2008/07/totes-les-meves-disculpes.html

De tornada del passeig post-dinner vai xerrar un tros del amb la Cris sobre el meu somni de Rússia, sobre les extranyes guies de Granada i dels dubtes que em sortien, de si realment volia anar!! Em deuria llegir el pensament intern perquè em va respondre ràpidament que hi tant que volia anar-hi!

Sempre va bé comentar coses que et passen amb els amics; pots fer més o menys cas però tenen 2 factors positius: primer que és una altre opinió a comparar amb les que tinc dins el cap i segon que son de gent de la que em refio i amb el que pensen sé del cert que m'ho diuen per ajudar-me. Com quan la Cris es posa a analitzar-me i em pregunta per cada cosa que dic i penso com si fos traslladable a una operació empírica. Aquesta vegada a Lloret no era pas una resposta de laboratori, sinó una tornada ben ràpida, des del cor, des de l'experiència de qui potser també ha tingut dubtes similars. Un petonas x ella llavors!