Era el primer estiu que currava, acostumada a marxar a excavacions voluntàries arqueològiques i mandrejar la resta dels mesos. Pensava però que unes poques hores aquí i allà no em farien mal. No tenia previst cap viatge i també necessitava fer guardiola després d'un curs tant justet de pasta. Resultat juliol-setembre: una feina que vaig deixar en el període de proves, l'inici d'una beca que em duraria un any i una ordenació d'una biblioteca particular completava els mesos estiuencs.Es just llavors, fa un any, amb el juliol a punt d'acabar i amb l'agost que em venia a sobre (realment el veia com una gran onada que em tiraria al terra violentament) quan vaig pensar "MAI MÉS". Mai més un estiu sense marxar per fer 5 hores i cobrar 4 duros. I abans d'entristir-me o ofegar-me en aquella onada preferia pensar en tots els viatges que voldria en rematar el curs. De fet ideava que quan acabés el curs 2007-08 marxaria de casa i no tornaria en un any, que dic un any dos o tres... al final vai pensar que un any era una il·lusió més realista; un estiu de voluntària a alguna biblioteca extrangera (Cuba, Palestina, Sarajevo...) i un Séneca durant el curs següent.
Ara ha passat un any i torno a treballar. Aquest juliol masses hores (entre acabar la beca i la feina d'estiu a Nous Equipaments). Tenia previst un viatge a Portugal a veure la Marta Piqs en companyia de na Cris i altres de la colla de Sabadell. Tampoc és que anés curta de pasta... al final es pot assegurar que he tornat a caure... voldria afegir a la meva defensa que aquest any son 7 hores per molta més pasta i que aquest cop si... a partir d'octubre una mena de "vacances" merescudes :)I es per això que començo aquest blog.
No hay comentarios:
Publicar un comentario