Valorar el que no es valora sovint

Sovint em va dir una amiga que no valorava prou el que tenia i el que feia. Segur! Avui m’he assabentat que bona part dels meus ex’s tenen o tindran fills, aparellats, amb casa... per una banda penso que he escollit un altre camí a ells (amb una senda i objectius diferents) i per altre penso que voldria el que ells tenen ara (no a ells sinó compartir aquest camí amb una parella suposo, una feina estable, un lloc on viure...). I aquests darrers pensaments son d’una doble pressió; per pensar-les i perquè sovint te les transmet l’exterior (família, amics, opinió pública,...). Sense atendre que hi ha milers de modes de vida i que dur-la amb dignitat no implica un únic model. Així que hauria de valorar més el que he aprés en aquest camí, el que he compartit, el que he creat, el que he sentit... no ja com el que he perdut sinó com el que he tingut i em conforma avui en dia! Fa temps que no em sento creadora

Mudant es blog

A mode de l'article "Mudar la piel" de Comencemos por el final jo mudo el blog. Aquest era el reflex de les meves decisions i del meu camí. Aquest ha canviat una mica, però aquesta mica ha propiciat molts altres ambients. El viatge per estudi s'anul·là o postergà (no se sap mai si acabaré fent un màster en Documentació científica a Granada) i aquest any és decisiu per avançar a les meves dos carreres (em quedaria a 9 crèdits d'acabar l'any que ve Documentació).

Així que amb 12 assignatures (dos d’elles els treballs de fi de carrera de totes dues), previsió d’una beca a la UAB (per fer algunes hores, guanyar diners i aprendre qualque cosa interessant) i un panorama desolador a nivell de relacions humanes començava el curs!!!

Per la carrera que no deixo acabar

Sovint diuen que després de la carrera hi ha com un abisme. La joventut (o el tipus de vida) sembla acabar i els plans es redirigeixen. L'any que ve, si m'hagués quedat a la UAB, hauria estat el darrer. Me l'imaginava semblant a aquest. Beca pel matí, classes de tarda, juliol i setembre examens,... Ara però queda en suspens, ajornat mig any més i en cap cas puc dir que l'any que ve será com aquest.

Em pesava que els companys de classe haurien marxat (ben bé la majoria). Aquests 3 cursos se m'han passat volant, massa curts. En algun moment compartit hauria volgut que s'aturés el temps (a Lisboa, per exemple).

Ja els he dit mil cops que el primer dia de classe vai pensar que tots plegats eren una colla de raros. Ara ho puc afirmar i, a part, afegir que no em sobra cap al grup. Tal com son aporten el seu punt especial a aquesta colla que em fet entre tots. La formula no la sé...

De fet hi va haver èpoques que hem costava molt veure gent nova. M'haurà de perdonar un en concret al que li vaig donar una benvinguda una mica seca. Fa uns mesos em vaig adonar el que també els espontanis i nouvinguts han aportat. Sorry per l'inici. Era que sovint em costa els canvis i soc molt tancada als desconeguts. Ara però puc assegurar que tampoc m'imagino un sopar o farra de documentació sense compartir-la amb vosaltres, els de 3r.

Aquest estiu que aprofitem qualsevol moment per quedar i al setembre amb els retrobaments... de vegades tinc ganes de disecar-vos. Tranquis que no ho faré pas. Sé que llavors si que us hauria perdut. Així que el temps passa i anys empeny, no sé com serà el futur però no me l'imagino sense vosaltres. No sé de quina manera mutarà la relació. Sento però que sense tenir-vos com a possessió ja esteu dins meu. Per això ja sé que no us perdré mai.

En part me'n vaig a Granada per no tenir a l'Aguiriano. En part me'n vaig per no fer un any més de becària. En part me'n vaig per conèixer coses noves. I sobretot me'n vaig perquè no m'imagino una facultat de comunicació a la UAB sense vosaltres.

Així que a Granada m'allibero de veure els passadissos on us recordaria. Es podria pensar algú que és una fugida, segurament si... aquesta vegada però la fugida és cap endavant i no és eterna. Amenaço que tornaré!! bughaaghaaghaa

Decisions

Una vegada pasada la setmana i el cap de setmana seguia en la beca i el treball, arribava esgotada cada dia a casa i la nit que durava 1 hora mirant la televisió amb ma mare era tot un esforç... fins i tot em vaig perdre un dilluns el CSI!!!!!!

Vaig trobar un altre dia una guia de Andalusia, era més gruixuda i amb més fotografies. Pensava que estaria bé tornar a curiosejar indrets i llegir 4 coses... realment... semblava que qui havia fet aquella guia s'estimava Andalusia i de Granada i de Sevilla... deia moltes coses sorprenents! Parlava de Triana, de jaciments prehistórics en paratges naturals i d'un passeig de Granada que li deien "Paseo de los Tristes" i com li podien haver possat aquest nom a un passeig tan maco i tan alegre!! Us poso una foto de les vistes des d'aquest passeig (crec, vaja... pq com no he estat... m'hauré de fiar del flickr).

M'imaginava ja pujant al Mulhacen, apuntant-me a excursions pels marcs naturals que m'envolten i pels de més enllà. Visitant conjunts dolménics com els de Pozuelo. Prenent algo al barri de Triana de Sevilla (mmm m'han dit que la calle Betis està molt bé).

Llavors ja no dubtava, la setmana passada semblava això (semblava sols la setmana passada), em venia al cap sols 3 idees:

- si em donaria temps a veure i fer tot això en 9 mesos!!!

- si sabia Inma la sort que tenia per ser d'una terra tan maca i

- si es podrien tenir més ganes de les que tenia de viure allà

Indecisions - 2

Com ja deia era aquesta setmana de mitjans de juliol. El curs definitivament acabat, els companys marxant i sort que amb les 2 feines no tenia gaire temps a pensar gaire (ara mateix trobo a faltar aborrir-me al sofà :P tot i una conversa d'un dia amb la Inma sobre la érronia concepció de que aprofitar un dia és estar descansant i sense fer res).

Sortosament vaig apuntar un pensament, no sempre ho faig, a una banda de l'agenda durant un dels meus trajectes de dia:
"M'agradaria imaginar que quan m'en vagi a Granada estaré deixant-hi aqui moltes coses a les que retornar, però em sembla que m'aferro a la idea de que no estic flotant en aquest món" 2a part d'Un arbre sense arrels

El cap de setmana aquell marxavem a Lloret. Va anar bé, anava dins les meves cabories sovint però ... fins i tot fent la crónica veia els 2 dies passats amb més estima i les petites coses que m'havien entrat a dins; dels companys, de les activitats, del poble,... La petita crónica la trobareu a comentaris de :
http://martafontanals.blogspot.com/2008/07/totes-les-meves-disculpes.html

De tornada del passeig post-dinner vai xerrar un tros del amb la Cris sobre el meu somni de Rússia, sobre les extranyes guies de Granada i dels dubtes que em sortien, de si realment volia anar!! Em deuria llegir el pensament intern perquè em va respondre ràpidament que hi tant que volia anar-hi!

Sempre va bé comentar coses que et passen amb els amics; pots fer més o menys cas però tenen 2 factors positius: primer que és una altre opinió a comparar amb les que tinc dins el cap i segon que son de gent de la que em refio i amb el que pensen sé del cert que m'ho diuen per ajudar-me. Com quan la Cris es posa a analitzar-me i em pregunta per cada cosa que dic i penso com si fos traslladable a una operació empírica. Aquesta vegada a Lloret no era pas una resposta de laboratori, sinó una tornada ben ràpida, des del cor, des de l'experiència de qui potser també ha tingut dubtes similars. Un petonas x ella llavors!

Sms Inma

17-JUL-08 20:33H

"Noia estic passan per granada, i m'he recordat tu! Petons"

Merci Inma

Indecisions - 1

Seguint amb la curiosetat per les assignatures, per la facultat i per Granada vaig consultar una guia turística bastant cutre de la ciutat de Granada. De la col·lecció Guiarama em sembla. Ja us puc dir que no es la millor manera de conèixer una ciutat. Entre les festes religioses i rutes prefabricades Granada no se m'apareixia atractiva. Em sortia a ment una frase típica que et diuen els pares quan no volen que et fiquis en saraus: "i a tu que se t'ha perdut allà?". No sabia que respondre, hauria d'anar sols a deixar una sabata per poder justificar que torno per completar el parell?

Començava a intuir un cert neguit al voltant la decisió de marxar... hauria fet bé? Buffff... com saber-ho?? seria la setmana que la tenia girada, però no parava de pensar-hi.

Vaig somiar i tot aquella mateixa nit. Somiava que en tornar de Granada me n'anava a fer un semestre (les darreres assignatures de la carrera de Documentació) a Rússia. I havia de preparar les maletes per marxar a agafar un avió cap a terres eslaves. Em trobava en una situació extranya! jo a Rússia? i a fer Documentació? però jo sé rus? i recordava vagament que havia tirat la sol·licitud ja feia molt temps, que quan l'havia tirat en tenia moltes ganes d'anar i ara no sabia ben bé que em feia. Si feia mesos que ho havia demanat, com si no fos el temps sinó una altre persona la que em posava en aquesta situació!! Una mena de malson vaja

Selecció: UGR

La imatge no acaba de penjar-se, ara si, és la porta de la facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Granada. Mi facultad el próximo curso http://www.ugr.es/~fbd/
No sé, encara em sento una mica estranya quan veig imatges i llegeixo coses de Graná. Com si cerqués en elles alguna cosa familiar que em cridés a venir. Però no trobo res d'això, sols son fotografies de llocs que no he estat mai. Quan torni si que em serà tot proper ara... sols son imatges que desperten curiositat. La fatxada, per exemple, és tan gran com sembla? que vermella, no? mmm un edifici antic sembla, segur que més maco que el maó gris carcelario de la UAB?? Segur! no es necessita gaire!
Està tot plegat al Campus de la Cartuja. No sembla gaire allunyat el barri. Vaig encara una mica perduda mirant mapes i situant zones. Mmmm ja sé, em dirieu que temps al temps, sols és que em crida l'atenció tot aquesta fase pre... d'aki uns mesos m'estaré rient de tot plegat ;)

Comença l'organització... a saber quan acaba

Una vegada començat el curs tota la maquinària es possava en marxa amb l'objectiu de marxar l'any següent... mires 4 coses des de la beca, comences a preguntar,... i cap a novembre vaig començar a preguntar a Intercanvis - Gestió acadèmica pel Seneca. Em remeten a la web. A la web Documentació no surt. Hi torno... encara no ho sabia, però en uns mesos sabriem quin tipus de familia formariem els administratius i jo; o els detestes per pessats o t'encanta que et visitin. Vam tenir sort totes dues bandes i va haver filing ;9


Eren temps daurats (creuem els dits que fins ara...) de tràmits on tot sortia rodat!! Era l'única de Documentació que volia marxar (sense competència amb els que de segur tenien més nota i més punts que jo) i... com no hi havia destinació... podia escollir la que volgués!! jaja. La llista de 13:

- A Corunha (en realitat al campus de Ferrol)
- Alcalà de Henares
- Universitat de Barcelona
- Universitat Autònoma de Barcelona
- Carlos III de Madrid (surten 2 campus ¿? no entenc res)
- Complutense de Madrid
- Universidad de Extremadura (en Badajoz)
- Universidad de Granada (ueueueue)
- Universidad de Múrcia
- Universitat Oberta de Catalunya
- Universidad de Salamanca
- Universidad Politècnica de València

Quina haurieu escollit vosaltres?

Pre del Pre-Granada

Ara fa ben bé un any va començar aquest previ al previ de Granada i ni tan sols sabia exactament que arribaria a aquest punt.

Era el primer estiu que currava, acostumada a marxar a excavacions voluntàries arqueològiques i mandrejar la resta dels mesos. Pensava però que unes poques hores aquí i allà no em farien mal. No tenia previst cap viatge i també necessitava fer guardiola després d'un curs tant justet de pasta. Resultat juliol-setembre: una feina que vaig deixar en el període de proves, l'inici d'una beca que em duraria un any i una ordenació d'una biblioteca particular completava els mesos estiuencs.

Es just llavors, fa un any, amb el juliol a punt d'acabar i amb l'agost que em venia a sobre (realment el veia com una gran onada que em tiraria al terra violentament) quan vaig pensar "MAI MÉS". Mai més un estiu sense marxar per fer 5 hores i cobrar 4 duros. I abans d'entristir-me o ofegar-me en aquella onada preferia pensar en tots els viatges que voldria en rematar el curs. De fet ideava que quan acabés el curs 2007-08 marxaria de casa i no tornaria en un any, que dic un any dos o tres... al final vai pensar que un any era una il·lusió més realista; un estiu de voluntària a alguna biblioteca extrangera (Cuba, Palestina, Sarajevo...) i un Séneca durant el curs següent.

Ara ha passat un any i torno a treballar. Aquest juliol masses hores (entre acabar la beca i la feina d'estiu a Nous Equipaments). Tenia previst un viatge a Portugal a veure la Marta Piqs en companyia de na Cris i altres de la colla de Sabadell. Tampoc és que anés curta de pasta... al final es pot assegurar que he tornat a caure... voldria afegir a la meva defensa que aquest any son 7 hores per molta més pasta i que aquest cop si... a partir d'octubre una mena de "vacances" merescudes :)

I es per això que començo aquest blog.